CARNESTOLTES

A Quatretonda el Carnestoltes es remunta a l’època fundacional del poble, ja que amb la Quaresma, època amb la que va lligat estretament, són d’origen medieval.

Al segle XIX, i fins l’any 1939, en el qual es prohibeixen les disfresses, consistia fonamentalment en “balls de màscares”, que teninen lloc durant tres nits seguides en locals que s’engalanaven degudament amb banderoles i fanalets, així com també amb penjolls de diferents colors.

La gent passejava pels carrers fent bromes. Les disfresses eren sempre molt variades, tot i que sempre hi havia d’aquells que simulaven el sexe oposat. Homes disfressats de dona i dones i a la inversa. La cara se solia ocultar amb una grotesca carassa de cartró o amb un antifaç, deformant la veu o fent veu de falset segons la disfressa. En alguns cassos, les persones disfressades es negaven a parlar, fent posats i senyals per no ser reconegudes.

Altres disfresses molt comuns eren les grotesques o còmiques, amb la finalitat de fer riure. Entre aquestes trobem pallassos, diferents animals (monos, ases, porcs…), pirates… Altres es disfressaven de senyors, amb vestimentes elegants imitant als comtes, marquesos, etc. De vegades ,fins i tot es veien disfresses militars , toreros o altres personatges de moda o fama històrica, com Napoleó, Cleopatra, etc. Els xiquets i les xiquetes també se solien disfressar, tot i que no ho feien amb màscares, ja que en aquest cas es pintaven les cares.

A partir dels anys 20 i fins el mateix 1939, el local on se celebrava el Carnestoltes era el Salón Moderno, al Carrer Xàtiva. Aquest es decorava i es posava a disposició amb cadires al voltant del local i dues fileres d’aquestes al centre. La gent desfilava per mostrar les seues disfresses i a continuació s’iniciava el ball, amenitzat per una xaranga constituïda per alguns músics de la banda. Les millors disfresses acabaven sent premiades. Al mateix saló existia un servei de bar i era típic menjar pastes dolces i merengues.

L’èxit de la disfressa consistia en no ser reconegut/da, tot i que a les 12 de la nit ja tothom es treia la careta o l’antifaç i començaven els comentaris. Se solia ballar amb les disfresses i la cara descoberta fins les 2 de la nit aproximadament.

La part festiva es completava també amb la religiosa, ja que durant el matí i la vesprada es feia l’adoració de les 40 hores. Quan es reservava el Sant Crist, començava la festa.

Durant les últimes dècades, la festa s’ha desenvolupat principalment als carrers, amb desfilades acompanyades de xaranga i música festiva i amb un punt de reunió final que ha anat variant amb els anys i on es fan els berenars i les xocolatades mentre la gent exhibeix les disfresses.

Extret del llibre Costumbres y folklore de Quatretonda. Estudio etnológico por el Grup de Danses Populars de Quatretonda. Violeta Montoliu. Ed. (1987).