PARATGE NATURAL MUNICIPAL

El Paratge Natural Municipal “Serra de Quatretonda” s’estén per la part nord del terme municipal d’aquesta població. Des del punt de vista geogràfic pertany a l’extrem nord oriental de la Serra Grossa, una serralada d’uns 60 Km de llargària que s’estén des de la població de la Font de la Figuera, al sud-oest, fins al poble de Pinet, al nord-est, i que fa de barrera natural entre les comarques de la Costera, al vessant nord, i la Vall d’Albaida, al vessant sud. La superfície total del Paratge Natural és de 1676,284 ha i els terrenys són de titularitat municipal.

L’altitud mitjana es situa entre els 400 i 440 metres sobre el nivell del mar, arribant la seua màxima altitud en el denominat Alt de l’Hedra, de 672 metres d’altitud.

Des del punt de vista Geològic el Paratge s’inclou dins la zona d’interferència entre el domini Prebètic i l’Ibèric, caracteritzada aquesta per una gran complexitat estructural, en la qual no apareixen alineacions tectòniques definides. L’estructura que afecta la Serra és el sinclinal de Pinet, un plec de direcció NO-SE a N-S produït per dues grans falles normals.

Serra de Quatretonda

L’Homenot del barranc de les Cucales

Els materials que conformen la Serra pertanyen al Cretaci superior i de manera més puntual al Triàsic i al Miocé. Este predomini de materials calcaris ha permés que s’hi haja desenvolupat un dels carsts més importants de les terres valencianes, junt amb tota la zona de Barx, Pinet i la Drova. Aquest carsts és ric en estructures externes com poliés, uvales i dolines, així com en estructures subterrànies com la Cova de l’Aigua i la Cova del Furó i avencs com el conegut Avenc de Quatretonda, de 168 metres de recorregut.

Encara que la vegetació potencial de Paratge es correspon amb el carrascar termòfil litoral, actualment no és possible trobar aquesta formació en el seu estat original a causa de la degradació patida com a conseqüència dels reiterats incendis. En alguns enclavaments, perduren retalls d’aquest tipus de boscos, amb un estrat arbori, més o menys dominat per carrasques alternat amb el pi blanc i on entren espècies arbustives més pròpies de zones obertes, com el llentiscle i l’aladern. S’aprecien també àmplies zones de matoll format per altres espècies com el margalló, el coscoll o el jonc negre, però la formació més estesa actualment, és el matoll de romer i bruc junt amb altres espècies, com per exemple, la pebrella. El pi roig sol formar l’estrat arbori de les zones amb sòls descarbonatats i arenosos on també creixen comunitats arbustives de gran interés. Finalment cal destacar que el Paratge alberga espècies endèmiques exclusives del territori valencià i ibèric.

A causa dels nombrosos ecosistemes existents en el Paratge, la fauna atresora una gran riquesa i varietat. Així en les formacions arbustives de matoll i coscollar conviuen amfibis com el gripau corredor, rèptils com la bívia o la serp verda i aus com el mimètic saboc i la preuada perdiu. A les pinedes i a les zones on el bosc climàtic de carrasca comença a restablir-se, és fàcil observar els tudons, tords o el vistós oriol, mentre que, ocults en l’espessor, el gamarús, el gat salvatge i la genenta esperen l’arribada del crepuscle. Als penya-segats i les parets rocoses dels barrancs nien rapinyaires d’interés com l’emblemàtica àguila de panxa blanca i el duc, mentre que a les nombroses coves hi ha colònies de quiròpters com la rata penada de ferradura gran i la rata penada de cova.

La Serra de Quatretonda, amb la seua orografia abrupta, on s’alternen les llomes, els penya-segats i els barrancs, constituïx un entorn paisatgístic de gran bellesa i valor. Cal afegir a més el resultat dels processos càrstics que han donat lloc a multitud de coves, avencs, engolidors i dolines. Elements paisatgístics com el Buscarró, la Penya de la Mola, el Xim, els Escudellers, el Castell de Quirella o el Frare del Barranc Fondo, constituïxen fites paisatgístiques de referència, tant per als habitants com per als visitants d’estes terres.

Pi de l’Ermiteta

Alt de l’Hedra

La xarxa hidrogràfica està constituïda per la Rambla i el Barranc de l’Escurçonera, de fons pedregós i quasi sempre secs, i que drenen de sud a nord al riu Barxeta. Cal destacar també que a banda i banda de la Rambla hi ha tota una sèrie de Barrancs tributaris que també romanen tot l’any secs i que només canalitzen aigua durant els episodis de pluges intenses. Els Barrancs del vessant dret són: el Barranc Fondo, el Barranc dels Conills, el Barranc dels Còssins, el Barranc de l’Aigua, el Barranc de l’Avenc, el Barranc dels Mateus i el Barranc de les Ginestes, mentre que al vessant esquerre trobem: el Barranc Negre, el Barranc de Catxopí, el Barranc del Relet i el Barranc del Collao.

Finalment, pel que fa a l’element humà, cal destacar  les construccions  de sospedrades de pedra seca que apareixen profusament per molt llocs del Paratge com a romanalla d’antics conreus d’oliveres i garrofers. Junt amb aquestes sospedrades cal esmentar també altres construccions rurals com ara les cases de camp o les capelletes de pedra que servien per aixoplugar-se del mal temps. Com a construccions més importants trobem la Casa del Barranc de l’Aigua, actualment derrocada i la Casa de la Bastida.

Flare del barranc Fondo

Castell de Quirella