PATRIMONI CIVIL

En quant al patrimoni civil, públic o privat, al casc urbà predominen les típiques cases unifamiliars de poble de dos o tres plantes. Trobem construccions d’estils i èpoques molt variades, entre les quals destaquen algunes façanes renaixentistes a la plaça dels Sants Joans (s. XVII), la portada de l’antiga Casa de la Vila (s. XVII) amb un balcó del s. XVIII, d’estil barroc, algunes façanes del carrer Nou o del Crist de la Fe com la façana també barroca amb un rellotge de sol i amb la inscripció “AÑO 1709” o la de la casa modernista del poeta Alberola (s. XIX), entre altres. A les afores destaquen edificis industrials com el de la Cooperativa Vinícola, de mitjan s. XX, o el “Teatro o Salón Moderno”, dels anys 20 del s. XX i amb una façana d’estil art déco, o l’imponent i modern edifici d’època “desarrollista” del poliesportiu municipal. Pels voltants del poble podem trobar nombroses construccions de tipus agrícola com corrals i heretats, hui en dia la majoria abandonats i en molt mal estat excepte la Casa de la Bastida, un antic corral de ramat i abric de pastors, situada enmig de la serra i restaurada com a aula de natura i alberg de muntanya i l’Heretat de Pere, un antic mas situat en el pla i envoltat de terres de conreu, que ha estat restaurat i recuperat com a casa rural i formatgeria artesanal, on s’elaboren excel·lents formatges amb la llet del ramat del mateix heretat.

També podem visitar una antiga almàssera encara en funcionament, dotada amb la rudimentària maquinària necessària per a l’elaboració d’un excel·lent oli artesà utilitzant l’abundant matèria prima dels olivars de la comarca.

Casa antiga

Casa de la Vila

Heretat de Pere

Monument a la Dansà

Saber-ne més

Es va construir l’any 1953. Els seus socis estan agrupats en seccions per a poder realizar juntament les activitats específiques de cada secció. La cooperativa consta de set seccions: crèdit, bodega, hortofrutícola, reg, consum, serveis i subministres. La cooperativa desenvolupa una sèrie d’activitats com la comercialització del productes hortofrutícoles dels socis, d’olives i de raïm. També ven subministres agraris i de consum als socis, així com el servei de reg i altres seveis relacionats amb el camp. En 1998 es va inaugurar la tenda Coarval, posteriorment en l’any 2003 es va construir una nova bodega més moderna i amb més tecnologia.

Edifici del S.XVII, seu del govern municipal fins l’època recent en que s’ha destinat a biblioteca pública, cronològicament la 3ª de la Vall d’Albaida. Presenta una construcció popular de característiques rurals, amb planta baixa, primer pis i andana, de la seua façana només destaca la façana, així com un balcó del s. XVIII. Tal vegada la seua senzillesa de formes reson a una època de recessió o, a un consell municipal més ocupat en acabar la seua esglèsia i campanar.

Aquesta almàssera ha estat en funcionament de manera ininterrompuda des de fa més de 125 anys, passant per quatre generacions dins de la mateixa família. Obté l’oli de manera completament natural i per premsat en fred sense cap tipus de procés químic.

L’oli extrau sense calentar la pasta (la pasta és l’oliva xafada abans de premsar-la, tenint l’oli, el pinyol i la morca) per tant aquest oli és el suc de l’oliva conservant totes les qualitats. Aquest procés s’anomena premsat en gelat.

La casa de l’almàssera és d’estructura clàssica de la vall, l’entrada ampla per a que pugen entrar els carros, a dreta i esquerra les habitacions, desprès la llar i el celler, la cuina, l’Almàssera i l’hort.

La família Alberola va comprar l’Almàssera en 1850 però abans ja era, sent el seu funcionament manual que a l’arribada de l’electricitat fou substituïda per maquinaria, següent encara l’autèntica. Destaquen d’aquella època les pedres de molta, mogudes antigament per força d’un burret o “matxo” (queda l’espai per on rodava), i hui per un motor al pis superior. La resta de maquinària va ser comprada als anys 40 a fundicions alcoianes, com les premses i les bombes hidràuliques.

Esta Almàssera cada vegada té més clients. La gent està més conscienciada de fer-se el seu propi oli.

Té dos característiques diferenciadores: Una, no es mesclen qualitats, i dos, es de premsa en gelat.

En aquesta Almàssera a cada llaurador li se extrau el oli de manera totalment a part de la resta de llauradors, per tant la qualitat de oli dependrà de cadascú. Si utilitzes productes químics, si regues molt les oliveres, si portes les olives en males condicions, tot açò influirà negativament només en el teu oli i no en el de tots, així com la rendibilitat que tant canvia de unes partides a altres.

Es va construir l’any 1969 i va suposar un avanç en tota la comarca de la Vall d’Albaida, ja que en cap població hi havia unes instal·lacions de la categoria d’aquest.