PATRIMONI RELIGIÓS

Pel que fa al patrimoni eclesiàstic, Quatretonda té una església parroquial dels segles XVI i XVII al centre del poble, de la que destaca la portada renaixentista, la torre campanar i la fàbrica de l’edifici d’estil barroc i amb reminiscències del gòtic, i una ermita amb calvari a les afores, la de Sant Josep (s. XVII), d’estil barroc. En el pla, a uns quilòmetres, es troba la senzilla i austera ermita de Sant Martí, d’orígens desconeguts i sobre l’antic poblat de Rosament. Cal destacar també el ric conjunt de ceràmica popular devocional, coneguda com els santets dels carrers.

Campanar

Ermita de Sant Josep

Interior de l’esglèsia

Calvari

Ermita de Sant Martí

Saber-ne més

L’esglèsia dels Sants Joans és d’època barroca en general, combina diferents estils artístics. De tal manera que podem trobar una pervivència del gòtic amb l’aplicació d’elements del renaixement, sobretot de carácter decoratiu.

El temple presenta una nau única, d’ampla planta rectangular, amb capelles laterals entre  contraforts. Presenta una coberta de volta de creueria simple en els tres primers trams, de tercelets al creuer i estrellada al presbiteri. Este tipus de creuer és l’exemple de la forta perduració del gòtic en terres valencianes.

De l’ornament interior destacaríem els taulells de ceràmica valenciana de la capella del sagrament o transaltar representant els emblemes característics del Patriarca.

D’altre element destacable seria el retaule sobre la porta de la sagristia, pintura del s. XVII, que representa la Mare de Déu entregant l’escapulari. I a l’interior mateixa d’esta dependència una pintura al fresc representant l’arcàngel S. Gabriel orlat d’un medalló. Segle XVIII, amb característiques decoratives del rococó.

La capella de la comunió del segle XIX, d’estil academicista, presenta interessants pintures en la cúpula, tot i que en lamentable esta, els murals laterals són dels anys seixanta, obra de M. Vaquer.

Als peus de l’església s’enlaira la torre-campanar, composta de tres cossos i remat. Obra barroca del 1694 amb elements que perviuen del gòtic, cas dels arcs apuntats que formen el cos de les campanes, i detalls ornamentals renaixentistes, cas de les boles i pinacles.

No menys coneguda és la inscripció que figura a les seues parets i que en llatí ve a dir “Pax et unió me fecerunt”(La pau i la unió em va fer).

Edifici barroc del segle XVII, originalment extramurs del poble, sobre una xicoteta elevació o alteró. Ermita de planta senzilla rectangular, presenta una nau de tres trams amb volta de canó i capelles laterals entre pilastres.

La façana principal, als peus de la nau té forma de retaule, rematada en una espadanya i detalls decoratius, boles i pinacles, del renaixement tardà, amb una porta de forma adintelada sense decoració.

Sobre la façana hi podem veure diferents gravats amb informacions sobre les dates de construcción i renovació –1607 i 1895- així com anagrames referents a innovacions dels titulars de l’ermitori –Ave Maria, Ioseph, Iesus- així com un modern retaule ceràmic 1961, recordatori del miracle dels Corporals.

Aquest conjunt es completa amb dos parts, el calvari de dalt, amb un mur de maçoneria i cantonades de carreu amb escalinata de pedra. I calvari de baix o dels Dolors, amb la creu de terme.