SITUACIÓ
El poble de Quatretonda pertany a la comarca de la Vall d’Albaida (València), situant-se a cavall entre tres comarques: la Vall, la Safor i la Costera.
Presenta un terreny relativament pla de terres secanes (taps i llacorelles) en un terme allargat en rectangle de NE. a SO. i altituds que van des dels 673 metres de l’alt de l’Hedra, nord, fins als escassos 145 metres en la confluència dels barrancs de Torrella i Pilarets. Delimita amb Barxeta, Simat i Barx (N), Pinet i Llutxent (E), La Pobla del Duc (S) i Benigànim (O).
La seua orografia presenta un doble vessant: la serra i la seua riquesa natural i el pla on es concentren les terres de cultiu. La vila de Quatretonda se situa entre el barranc de les Fontetes d’una banda i la Séquia, on es trobava la poassa, de l’altra. El casc urbà es desenvolupà sobre un xicotet tossal, al centre del qual i, on es fa l’eixample produït per l’encreuament dels camins s’hi troba la plaça principal, centre polític i econòmic de la població, ja que concentra l’església parroquial dedicada als Sants Joans, enfront mateixa l’antiga Casa de la Vila i, trobem també, algunes cases senyorials del segle XVI.
Actualment, el municipi compta amb uns 2.400 habitants.
Situació Quatretonda
HISTÒRIA
Ja durant l’edat del Bronze (14.000 anys aC) degué estar habitat el que avui dia és el terme de Quatretonda, segons les restes de poblats trobats a les partides dels Castellarets i de la Font de Mahiques. A la partida de Nules s’ha trobat ceràmica ibèrica. Apareixen també, a la partida de la Coma, teules soltes i ceràmica, així com sitges i enterraments a la de Simona. Al desaparegut poblat de Rosament (situat a la rodalia, en direcció al Pla de Pastor i on avui dia resta l’ermita de Sant Martí) abunda superficialment ceràmica sigil·lada (romana) i algunes monedes també romanes d’època tardana. Altres troballes que podrien donar llum al tema dels primers pobladors serien els enterraments tubulars trobats a la partida de l’Albarder o una pedra foradada com si fos un penjoll al camí de la Nevera.
La població romana es creu que exerciria poca influència sobre el terme de l’actual Quatretonda (als segles I-VI), no obstant, el topònim Quatretonda, amb tota la seua controvèrsia, hi ha sospites i possibilitats que siga d’origen romà. Segurament seguiria amb menys importància encara la població visigoda (als segles VI-VII), degut a la seua escassesa en nombre i a la seua limitació a una classe social dominant i militar, tot i la seua presència constatada a la propera veïna Xàtiva.
Qui sí que va exercir una forta pressió i influència en la població de Quatretonda, com a tot el País Valencià, va ser la població morisca formada per nordafricans, jueus i àrabs, que s’assentaren preferentment a les zones rurals i agrícoles durant nou segles (del VIII a principis del XVII). A l’actual terme de Quatretonda ho farien a l’alqueria de Quart-Tonda i a la de Vinuvaira, potser també al poblat de Rosament i a altres llocs. A l’actual terme de la veïna Llutxent es trobaven les alqueries, que perduren toponímicament, de Benicia, de Benitxellví, de Xetà, del Rafal, de l’Osset, de la Cometa… Aquestes, com les de Quatretonda també, depenien del castell, o millor dit, albacar de Xiu.
La repoblació de cristians vells que a partir de la Conquesta provenien sobretot de Catalunya i Aragó i segurament també de Navarra i de Castella, encara que en menor mesura, a penes afectaria al nucli de Quatretonda i el seu terme. Al Llibre del Repartiment apareix per primera vegada el nom d’una alqueria àrab anomenada Quart-Tonda, juntament amb una altra alqueria anomenada Vinuvaira, que es trobaria a l’actual partida del Benovaire de Quatretonda i en la qual restava l’anomenat “pouet del Benovaire” fins que va ser destruït allà pels anys 80; ambdues alqueries foren conquerides per Jaume I durant la gran revolta islàmica de 1247-1248, quan aquest es trobava assetjant el castell de Xiu, a Llutxent, i el de Xàtiva. Totes les alqueries dependents del castell de Xiu foren preses i, com a tot el territori del nou Regne, respectades les vides dels habitants amb excepció de la possessió de les terres, les quals passaren el 7 de maig de 1255 a mans de Pere Fernández de Hijar, fill natural del rei, així com l’enclavament de Llutxent que es repoblà amb 24 cristians del propi exèrcit. Així, només s’establirà població cristiana a les viles de Llutxent i Quatretonda, mentre que la resta d’alqueries mantenen la població islàmica autòctona.
El 1276, en plena revolta d’Al-Azraq, la població de Llutxent és arrasada. El rei Jaume I, vell i moribund, envia tropes però aquestes són derrotades. Ja en l’any nou, el 1277, el novell rei Pere II el Gran, dóna els territoris al noble italià Joan de Pròxita, convertint així el Senyoriu en Baronia de Llutxent (a la qual s’afegiren Quatretonda, Pinet i Benicolet), la qual és venuda el 1349 pel seu successor, Pere III el Cerimoniós, a Olf de Pròxita per 2.000 sous valencians. Les cases de Quatretonda anaren habitant-se per cristians repobladors mentre que als moriscs se’ls arraconà a l’antic poblat de Rosament.
El 1509 la Baronia és adquirida per la família de Pere Maça de Lizana, d’origen aragonès, el qual donà terres a l’orde Dominica de Predicadors per a construir el monestir del Corpus Christi a Llutxent, primera universitat valenciana. Un dels priors del monestir és qui insta al Papa Climent VII a crear una Vicaria a Quatretonda, servida pels membres de la comunitat. Sembla que a Quatretonda tenien terres i, almenys, dues cases a jutjar pels escuts que existien a les façanes de dues de les cases més antigues del poble, dels quals avui dia en queda un visible i l’altre va desaparéixer amb les obres de la respectiva casa als anys 90 i no es sap res d’ell. Aquests detalls fan pensar que encaixa el fet que en aquesta època (segona meitat del s. XVI) fóra virrei de Felip II a València el Patriarca Sant Joan de Ribera, realitzador en la pràctica de l’esperit de la Contrareforma i impulsor de la reorganització parroquial del Regne. D’ací que coincidisquen el moment de la segregació de Quatretonda de l’administració de Llutxent amb el de l’erecció com a Vila i Parròquia, i també amb el començament de la construcció de l’església. A més a més, l’escut propi del Patriarca Ribera apareix repetides vegades en la casa de la Torreta, situada a pocs quilòmetres del poble en direcció a Xàtiva, la qual és una espècie d’heretat o masia que domina una extensió de terreny.
A finals del segle XVI, quan es concedeix el Reial Privilegi, el 1587 segons el llibre del Privilegi Reial de la Vila de Quatretonda, Quatretonda comptava amb 150 cases (focs o llars, no habitants) de cristians, mentre que els moriscs habitaven a Rosament, probablement en nombre similar o major al de cristians. Finalment, el 1609, els moriscs són expulsats.
Així, com hem vist, a l’edat del Bronze ja estaven poblades les terres de Quatretonda i al s. XIII apareix al Llibre del Repartiment.
Començant per la Fàbrica i el Salón Moderno (teatre després reconvertit en cinema), ambdós de princpis del s. XX, la casa del Canonge del s. XVI, la traça urbana d’origen medieval formada pel carrer de Sant Vicent, les places i els voltants, l’església dels Sants Joans del s. XVI en estil barroc i amb elements del gòtic i també renaixentistes, amb pintures del XVII, XVIII, XIX I XX, el campanar del s.XVII també en estil barroc i amb elements del gòtic i renaixentistes, la Casa de la Vila o “Ca la Vila” del s. XVII amb un balcó del XVIII, cases del s. XVI amb façanes renaixentistes i escuts a la plaça dels Sants Joans, casa del carrer del Mig datada la més antiga del poble (1591), cases del carrer Nou o del Santíssim Crist de la Fe entre les quals destaquen la casa natal del poeta Estanislau Alberola, en estil modernista, una amb la data 1703 i un rellotge de sol, entre d’altres, l’almàssera tradicional del carrer de Sant Josep en funcionament des de fa més de 125 anys, l’ermita barroca de Sant Josep del s. XVII i els calvaris de Dalt i de Baix, el paratge de la Font Vella amb l’antic llavador i la cava amb una inscripció del s. XVII, cases de camp com la d’el Molí, la Torreta, l’Heretat de Pere, la Casa de la Bastida… per no parlar de tot el patrimoni natural i també cultural, lligat al primer, que tenim, etc.
Cal destacar el seu patrimoni natural, especialment la Serra de Quatretonda, Paratge Natural Municipal, i immaterial, entre ell les danses populars.