LA DANSÀ

Podríem considerar la dansà com un dels balls populars més antics que conserva la coneixença popular del nostre territori. Es creu que podria tindre origen en rituals pagans antics en senyal de petició de fertilitat i de pluja per al camp o en agraïment per les generoses collites. Amb la cristianització, aquests honors van acabar dedicant-se a figures com puguen ser els sants patrons o la pròpia Mare de Déu. 

Trobem la dansà en gran part dels pobles del sud de la província de València, d’on es creu que és originària, amb el tabal i dolçaina mantenint-se en alguns llocs. En altres, com és el cas de Quatretonda, la música ha passat a interpretar-se amb instruments de vent provinents de la banda. Algunes rondalles d’instruments de pua també la incorporen al seu repertori. 

Sota un patró comú, cada població presenta la seua pròpia variant que li dona sempre una interessant particularitat. Podríem pensar que la tradició oral, fonamental per conservar-la, ha acabat propiciant aquesta riquesa que podem escoltar i diferenciar a cadascun dels pobles on es toca i es balla. 

Tot i les diferències que també trobem als diferents passos, és bastant comú que balladors i balladores s’adapten al lloc i el grup adopte una forma rodona o allargada depenent de si és una plaça o un carrer. A Quatretonda, abans de ballar-se al Carrer Crist de la Fe, es ballava al Carrer Poassa, davant la “rajoleta” de la Mare de Deu que hi havia allà, cada segon diumenge de maigl. La data es va mantenir, però es va passar a ballar a l’actual ubicació per passar davant la nova imatge de la patrona que es va instal·lar al “Carrer Nou”. La dansà és l’acte que tanca la celebració de la festivitat del carrer.

El Grup de Danses Populars de Quatretonda es fundà oficialment el 9 de setembre de 1977. Sota la iniciativa de Violeta Montoliu (Catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de València) i veïns i veïnes del poble, l’estiu de 1976 es van preparar parelles de joves i xiquets i xiquetes per tal de ballar a les Festes Patronals. Davant l’èxit, la gent es va animar a aprendre nous balls, arribant a formar el primer repertori. Junt amb la rondalla local dirigida per Juan Alberola Albert, el Grup es va constituir com a associació amb dos objectius: investigar i recuperar el folklore valencià en general i més en particular de la Vall d’Albaida; i divulgar-lo mitjançant tot tipus d’actes. 

Per tal d’assolir aquests objectius, potenciar l’Escola de Danses va ser fonamental per assegurarse el futur i la recuperació d’aquestes manifestacions culturals i socials. Hem vist la prova any rere any, quan les noves generacions continuen sumant-se a la dansà i trobem joves formant part dels actes on participa el Grup. 

A banda, les funcions de difusió de la cultura han estat evidents mitjançant diferents iniciatives i contribucions del Grup des de la seua fundació. El Grup va ser promotor de la I Festa de la Dansà de la Vall d’Albaida, celebrada l’any 1978 a Quatretonda, així com també del Festival de Danses Populars de Quatretonda, en 1981. 

Cal assenyalar també, els contactes i lligams que el Grup ha anat establint des de la seua fundació, Una política d’enllaços que forma part del seu ADN mitjançant intercanvis amb altres associacions i participacions en esdeveniments de gran importància. En aquest punt, resulta necessari parlar de la presència continuada en les diferents Europeades. Un festival que cada any s’organitza a una ciutat diferent del continent i en les que el Grup ha format part de la representació espanyola des dels seus inicis.

La recuperació de tota la litúrgia del ball també ha acabat per integrar una recuperació de les vestimentes tradicionals que reflectien un model social i unes costums que, si bé algunes s’han anat perdent, ens han fet arribar fins on som ara. És el cas de les vestimentes del poble (utilitzades per a la dansà) i la vestimenta oficial del grup (que ja s’utilitzava al principis del segle XX).  Una de les missions del Grup de Danses ha sigut, per tant, la de posar en valor aquestes mudes en un context d’oci i d’homenatge a la història popular com és la dansa, necessàries per que l’acte tinga el seu component visual distintiu i únic de Quatretonda.

Conjuntament amb la rondalla, el Grup de Danses ha pogut fer possible la recuperació de balls que encara actualment se segueixen representant. És el cas, per exemple, de la Jota de Quintos de Quatretonda o la Masurca de l’Agre-dolç. La Jota de la Serra, la d’Alfarp o la de Benigànim també són presents al repertori habitual, a més de diferents us, boleros o fandangos provinents en la seua majoria de la Vall d’Albaida i la Costera.